La educación es el arma mas poderosa para cambiar el mundo

 

Aquesta frase la va dir Nelson Mandela, un polític i activista que sempre va lluitar per la igualtat de les persones, i tenia clar que una de les eines era a través de la educació. Per aquest post de les exposicions orals dels grups classe que vaig presenciar, volia aprofitar aquesta cita tan interesant i verídica, sempre sota el meu punt de vista.

Les tres ultimes sessions a classe les vam destinar a realitzar a parlar de diferents interrogants i reptes que ens podia plantejar la Educació Social en els diferents col·lectius de persones amb els que es treballa (o s’hauria de treballar).

La primera exposició va ser respecte la Homofòbia. Quan parlem d’aquest terme ens volem referir al rebuig, por o “fobos” (pànic en grec)  a homes o dones que tenen hàbits o preferències sexuals i/o afectives cap a persones d’un mateix sexe, provocant així quelcom “antinatural”. També podrien entrar qualsevol grup de persones amb diversitat sexual, ja sigui transsexualitat, bisexualitat, etc. Per sort, o més ben dit, a conseqüència d’una llarga i intensa lluita, cada vegada esta més normalitzat (tot i que no m’agrada gaire aquesta paraula) la homosexualitat i cada vegada som més gent que creiem que en la diversitat es troba la bellesa. La seva exposició la van realitzar mitjançant una dinàmica que es basava en una línia imaginaria, on una banda era SI i l’altre banda NO i mitjançant preguntes respecte al tema havíem d’anar-nos posicionant. També van passar un vídeo fet per elles mateixes en que preguntaven respecte la normalització de la homosexualitat. La veritat es que van ser moltes les persones a favor d’acceptar a tothom amb els seus gustos, cosa que es veritablement positiva i si que crec que hi ha avenços com he dit abans, tot i que penso que no va ser una enquesta reproduïda en tots els diferents grups, es a dir, no la podíem aplicar a la majoria de la població. Vull finalitzar l’explicació d’aquest tema relacionant-ho amb la cita de l’inici de la entrada. Per experiència pròpia, puc afirmar que si a un nen/a des del moment en que neix li ensenyes que es igual de bo un home-dona, que una dona-dona o home-home, creixerà educat en el respecte de qualsevol persona, i si ho expresso tan convençuda és perquè jo des del moment que vaig néixer, em van educar així, veient al meu tiet amb un altre home. I ara, no em costa entendre perquè hi ha persones homosexuals, sinó que em costa entendre perquè la gent no és més tolerant i respectuosa.

280px-rainbow_flag_and_blue_skies

La segona exposició oral va ser respecte Micromasclismes. Cada vegada és més usual parlar d’aquest concepte, i amb ell ens volem referir als petits actes de la vida quotidiana que fomenten la desigualtat de les dones respecte al homes i que es tan subtil que pot passar desapercebuda i el que és pitjor, que estan normalitzats. Va ser una molt bona exposició, i és importat que cada vegada mostrem més aquests fets, ja que es així com realment es poden arribar a visibilitzar, tot i que s’hauria de fer de forma més usual i en molts àmbits de l’educació amb la finalitat de prevenir-ho. Personalment d’aquest tema jo ja estava bastant informada ja que aquest grup de dones ho he “treballat” molt als últims anys, però em va agradar molt que parlessin de “l’iceberg de la violència de gènere” amb el qual volien mostrar que la majoria d’actes de violència masclista son els que no es veuen.

default

Sempre m’havia interessat el següent tema però la veritat és que no se perquè mai m’havia informat d’ell. El Teatre Social és una art escènica que te la finalitat de mostrar els conflictes socials, parla del dia a dia i de situacions que poden succeir i que també mereixen una representació. A més és un teatre molt interactiu amb el qual vol incidir en les emocions de les persones. I que millor manera de mostrar-ho que parlant amb persones relacionades amb l’àmbit, ja siguin actors i actrius, nens o etc, i fent preguntes. El que vull destacar, te relació amb l’anterior exposició de micromasclismes. Van preguntar a uns nens/es que si podien representar a una princesa, i a un cavaller, els quals els van representar tan i com a ells els hi ha ensenyat: una dolça, fina i que necessita ser salvada princesa, i un fort, valent i salvador cavaller.

mujeres-asociacion-cultural-finmatun-participaran-las-jornadas-teatro-social-del-novembre-vaca-1288814675097

La quarta exposició va ser la nostra. L’Isaac, la Judith, la Julia i jo vam parlar del Ciberbullying. Parlem d’aquest terme per referir-nos a la practica d’assetjar a través de les noves tecnologies a un nen/a, adolescent o jove  través de missatges, fotografies, vídeos o etc. D’aquest tema podria parlar molt ja que ho vam treballar i vam fer una recerca molt profunditzada, però el que m’agradaria destacar és la importància de la prevenció, ja que s’ha de mostrat en alguns projectes educatius que realitzant un treball previ, sobretot amb els anomenats “observadors” (persones que son conscients d’aquests comportaments i sense assetjar, ho comparteixen) el percentatge de víctimes baixa notablement. Adjunto la fotografia que vam realitzar representant una escena de ciberassetjament. Ja que no va donar tems a l’exposició de compartir aquest vídeo sencer, vull adjuntar també la historia de Amanda Todd, una noia que va acabar la seva vida a causa dels continus missatges i assetjament que patia. Una manera més de demostrar que NO és un joc de nens.

Historia de Amanda Todd

img_2574

El sexe i la discapacitat són compatibles? És natural que persones amb diversitat funcional practiquin sexe? S’hauria de promoure aquesta acció? Podríem dir SI a totes tres. Aquestes preguntes eren les que volien respondre els meus companys amb l’exposició de Sexe en la Diversitat Funcional. Per a moltes persones pot semblar un tema tabú parlar de sexe en aquest col·lectiu, pero es cert que són visibles els beneficis que això comporta en aquestes persones. Un gran repte es trencar aquest tema tabú per normalitzar-ho i poder entendre que, com qualsevol persona, tenen dret i ganes. Aprofito per recomanar un documental molt bo que es diu “Yes, We Fuck” que parla del tema, i comparteixo la seva pagina web, tot i que el documental també el podeu trobar a la xarxa.

YES WE FUCK

logo

Un tema molt actual i “alarmista” és la por, pànic o rebuig que moltes persones han manifestat o senten cap a les persones de cultura Islàmica, a causa dels successos terroristics NO relacionats amb ells, però que molta gent confon, això a donat pas a l’Islamofòbia. És curiós veure com moltes vegades la por s’apodera de les persones, tot i que també hauríem d’analitzar si aquesta por es real o més ben dit, intencionada (per part dels medis, per exemple). Les meves companyes van realitzar un vídeo on apareixien tres fotografies i quan preguntaven per alguna acció violenta senyalaven a l’home amb trets islàmics. Personalment crec que és un àmbit on l’educació hauria de ser més eficaç per “crear” persones més basades en el respecte i en la igualtat.

islamofobia_plyima20160629_0031_1

Quina és la representació dels Educadors Socials als ajuntaments? Realment esta valorada aquesta figura professional com a necessària? Hem avançat molt en la nostra historia professional, però és cert que també ens queda molt per millorar. Els meus companys van fer una recerca respecte La Figura dels Educadors Socials als Serveis d’Atenció Social Primària de l’Ajuntament de Barcelona. Tot i que cada vegada més és mostra la importància de la nostra tasca tant en les accions com en la prevenció, la necessitats dels organismes públics de implantar aquesta figura no es veu reflectida. Volia destacar una dada molt curiosa que em va impactar moltíssim, a mi i a la resta dels companys. A Barcelona hi ha dos educadors/es per cada 15.000 habitants. Com és pot realitzar un bon acompanyament si has de dividir-te en 7.500 petits trossets?. Per aquest motiu penso que no estem del tots reconeguts, i el que ho estem, es relacionant-lo amb col·lectius amb alguna problemàtica determinada, quan des del meu punt de vista, l’educació social, pot servir per qualsevol àmbit de la vida diària.

imatge-blog

L’exposició que potser em va crear més controvèrsia va ser la de Polítiques Educatives en relació a les drogues. Tot i sabent que és un tema molt complicat de debatre i raonar, van fer-nos entrar en debat de si creiem que si les drogues fossin legals, però amb un augment d’educació respecte a elles, milloraria la situació de les persones addictes a tòxics. Personalment si que estic molt d’acord en que falta una gran educació en el tema, ja que una vegada més, fent que sigui un tema tabú, a vegades el que provoca és que sigui més desitjable Però no crec que el fet de legalitzar-les sigues la solució, ja que tenim l’exemple clar del tabac, que, tot i que òbviament no parlem de la mateixa gravetat, però ho tenim tan normalitzat que ja no veiem malament si algú ho practica. Llavors crec que el tema de realitzar unes polítiques en base aquest tema pot ser una cara de doble full, tot i que estem tots d’acord, en que hem de trobar millores.

drugsfotoverkleind

La següent exposició em va agradar molt. Van parlar dels Manters, un grup de persones que potser sovint no ens plantegem la nostre figura professional amb ells però esta clar que si pot arribar a incidir molt. A més, van fer una presentació en la qual es basava en trencar mil i un tòpics i prejudicis que hi ha front aquest col·lectiu. Com podem permetre que hi hagin polítics que els hi donem la nostre “confiança” i roben milions, i que aquestes persones les apressin, i les enviïn als C.I.E.S (Centres d’internament d’estrangers) per un “delicte” menor? És un repte molt necessari sensibilitzar a la població respecte a les dificultats que tenen aquestes persones, i que l’únic que estan fent, és sobreviure. Va ser una exposició que em va fer reflexionar molt, i que potser algun dia m’agradaria poder “tocar” com a professional.

14575240813502

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s