Si la juventud es un defecto, es un defecto del que nos curamos demasiado pronto.

 

Volia compartir amb vosaltres aquesta frase que la va dir el poeta i escriptor estatunidenc  James Russell Lowell quan parlava de la joventut. I he volgut compartir-la ja que avui parlaré de aquesta etapa de la vida que alguns la mesuren per edat, altres per esperit i altres com a procés.

Per començar hauríem de parlar de què es la joventut? Ja que és pot mesurar de moltes formes depenent amb quins ulls ho miris. Pot ser un concepte, un procés social, una categoria d’edat, un estat de desenvolupament de l’esser humà, una condició o una realitat empírica. Es pot veure des de tres dimensions diferents: la simbòlica, substantiva i operativa. Ens vam centrar en la simbòlica per treballar com es veia la joventut depenent del moment històric que s’estava vivint, i ho vam fer a través d’un article anomenat “La Generació XX. Teories sobre la joventut a l’era contemporània”  de Carles Freixa.

En aquest article apareixien diferents generacions de joves i les seves característiques de cada època. Anaven en ordre cronològic i apareixien els següents conceptes de generacions: Generació Adolescent, Boyscaut, Komsomol, Swing, Escèptica, RockndRoll, Hippies, Punks, Tribu i Red.

En cadascuna d’elles havíem d’analitzar els trets característics però també la seva dimensió simbòlica. Aquesta es subdivideix en tres: Juvenilistes, Adultocràtiques i Ciutadanistes. Les generacions Juvenilistes són les que veuen la joventut com una etapa plena, creuen que és un moment d’experimentació, quelcom positiu. En segon lloc tenim les Adultocràtiques, on creien que era tan sols un procés de transició, com a visió negativa. Per últim la visió Ciutadanista mostraven als joves com a persones en practica de drets i deures i compromesos amb el seu futur.

El que puc destacar del article és que les primeres generacions eren molt Adultocràtiques, és a dir, veien a la joventut com un procés i no com una etapa plena. Consideraven que era la transició de nens a adults en la que s’havien de preparar únicament per un vida de responsabilitats. En alguna d’aquestes etapes també apareix la visió de Ciutadanista però de manera escassa.

A partir de la generació Swing podem apreciar un cswing2anvi en la visió dels joves però no de manera general. Per una part teníem els joves majoritaris que seguien la visió Adultocràtica dels seus avantpassats, però per una altre banda, tenim aquest grip de joves en contra de les dictadures que es trobaven en un conflicte generacional, i aquests rebels del Swing defenien la seva joventut amb opcions d’escollir la seva vida sense influencies del règim. Amb això es demostrava el canvi dels joves al defensar una postura Juvenilista que fins al moment era molt difícil trobar. També tenen un ascendent Ciutadanista ja que volien tenir els seus drets, entre ells, els de decidir, però sobretot vivien com una etapa plena. A partir d’aquest moment la majoria de generacions futures lluiten per que es reconegui una etapa més en la vida intentant gaudir de tots els moments, allunyant-se del que abans era una “preparació per ser adult”.

També vam estar parlant de en quina generació estem actualment. Personalment si li hagués de posar nom seria la Generació de la Diversitat, entenent diversitat com quelcom positiu. A la classe alguns dels meus companys van manifestar noms negatius, amb poca esperança de la joventut actual, tot i que jo no vull veure-ho així. Trobo que en la nostre actualitat podem veure mil maneres diferents de veure i viure entre els joves, una barreja de totes les anteriors i també amb perfilades d’aquest segle. Persones que seguim lluitant perquè la joventut sigui una època d’aprenentatges que ens fan canviar, errors que ens fan evolucionar, i experiències que ens fan créixer.

Trobo que és un article molt interessant i m’hagués agradat fins i tot llegir més. Una critica que puc fer a l’article és el fet de que no esta adequat a tot el món, ja que seria la societat occidental, tot i que ja tinc en compte que és molt difícil poder fer-ho en tots els diferents punts del planeta. També crec que hi ha alguna generació que no va nombrar, tot i que les que l’autor va seleccionar estic en acord. Una petita motivació que també ha fet que l’article em crides més encara l’atenció va ser el fet de que l’autor cités una frase en cada generació amb la intenció d’introduir-la, i com haureu pogut observar, a mi també em motiva començar les meves entrades amb frases.

Finalitzo la meva entrada amb la frase que caracteritza La Generació S “Swing” que va ser la que més vaig poder treballar a classe.

“La generación ‘vieja’ cumple siempre la educación de los ‘jóvenes’; habrá conflicto, discordia, etc., pero se trata de fenómenos superficiales, inherentes a cada obra educativa… a menos que no se trate de interferencias de clase, es decir, los ‘jóvenes’ (o una parte importante de ellos) de la clase dirigente (entendida en el sentido más amplio, no sólo económico, sino político-moral) se rebelan y pasan a la clase progresiva” (Gramsci, 1949).

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s