Cuéntame y olvidaré, muéstrame y recordaré, involúcrame y entenderé.

Nuestras estrellas principales son la lucha y la esperanza.

Pero no hay lucha ni esperanza solitarias.

En todo hombre se juntan las épocas remotas, la inercia,

los errores, las pasiones,

las urgencias de nuestro tiempo,

la velocidad de la historia”.

Pablo Neruda, 1971.

Així comença el text de Participació i Educació Social realitzat per Violeta Nuñez Pérez, professora de Pedagogia Social de la Universitat de Barcelona. Especialista en Pedagogia Social, assessora de programes educacionals a Espanya, Argentina, Uruguai i Mèxic.

Un text dens però amb molts conceptes interessants a aportar. Per poder desenvolupar-lo ho vam desglossar en les idees principals, posicions i solucions.

Una de les idees principals que aporta és el concepte participació. De ser part en la tmb2_107512-honorariarealització d’alguna cosa, ser partícip o participant, depenent de si rep o te dret a rebre-ho. A partir d’aquest moment comença a parlar dels discursos de “control social” als inicis de la modernitat, i apareix el segon concepte clau: “l’higienisme”. Era la intervenció en la misèria dels pobles per eradicar infermetats i també mostrar qui tenia condicions de vida més miserables, la higiene era una “disciplina” de la modernitat solida. També fa referència a “l’eugenèsia”, que prové del antic grec i que vol dir de bon origen. És una filosofia social que defèn la millora dels trets hereditaris mitjançant formes d’intervenció manipulades i mètodes selectius d’humans. Tot això era utilitzat per controlar les bases de la societat i tenir estratificat a tothom. Altres de les idees que aporta són la prevenció, l’educació i la sanitat com a eines per lluitar contra la fragmentació social i de la importància de la educació social. Una altre idea potent és la paraula protocol com a element útil per controlar el que fem i a les persones que ens envolten.

Aquestes idees forces ens poden arribar a fer plantejar fins a quin punt aquest model era del segle passat i fins i quin punt encara ens repercuteix, facilitant la fragmentació de les classes. Es planteja l’acceptació de les normes sense cap garantia de progrés?

Dos conceptes interesants que jo vaig veure com a Posicions de l’Educador/a social eren totalment contradictories. Com a primer concepte: Educació social constructor del anti-destí, es a dir, una practica que tracta de redistribuir les herències culturals i una transformació en els recorreguts, els educadors ham de teixir una xarxa social i repartir claus simbòliques perquè tothom trobi la seva porta a obrir. Per una altra banda podem veure els Educadors/es Socials utilitzats com a eines de manipulació, es a dir, persones protocol·làries amb l’objectiu de “normalitzar” les persones que no es troben dins dels paràmetres que son “normals” de la societat.

Aquesta part també em va fer qüestionar-me la figura professional. Personalment penso que al figura del educador social ha de ser molt vocacional ja que sinó pot ser un món laboral que pot “cremar molt”, però podria ser que els protocols, lleis i normatives que ens arriben dels caps de més a dalt, que no saben les vides d’aquestes persones, en comptes de buscar solucions només vulguin posar “pegats” per apaivagar les situacions? No seria tan bogeria pensar això.

Per finalitzar la sessió vam parlar de quines Solucions podríem trobar a aquesta fragmentació social o lluita de classes socials. Es va obrir un debat tot i que vam estar molt d’acord en la majoria de plans plantejats. El primer i indispensable va ser la idea d’expandir la figura de l’educador social al voltant del món, que tothom tingui dret a una educació digna i profitosa, perquè en un futur aquestes persones puguin lluitar pels seus drets. Per seguir la línia de l’Educador com eina de manipulació, vam donar importància a fomentar l’acció directa i no tant els protocols establerts i a vegades insuficients. També vam replantejar les polítiques socials que actualment no poden donar ajudes ni a la meitat de la població. Per últim vam parlar d’un espai de construcció, un espai per fer xarxa ja que no tenim espais destinats únicament a fer-ho.

Per finalitzar el seu article, Violeta Nuñez ho fa tal i com ho ha començat:

 

“Nunca te entregues ni te apartes

junto al camino nunca digas

no puedo más y aquí me quedo”.

 

 

 

 

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s