El despertar de las plazas

El 15M. Segurament a tots, com a mínim, ens sona aquest concepte. Amb diferents visions d’un mateix fet, però la realitat és que va marcar un abans i un després. Potser el després encara s’ha de seguir construint, però va marcar historia. Algunes persones ho recorden com joves lluitadors, altres com joves bojos amb la paraula “perroflautas” remarcant sempre l’etiqueta que emmarca a un grup determinat de joves. Però la veritable importància no es troba en cada un d’ella i elles individualment, sinó en la força de tot un conjunt unit, la participació.

Això és el que puc destacar del documental que vam veure per a Reptes i Interrogants de l’Educació Social. El despertar de les Places. Un any del 15M.

Abans de parlar del documental volia explicar que va ser exactament aquest moviment ja que també va ser un col·lectiu molt jutjat tan per persones com pels diferents medis de comunicació.

Va ser (tot i que encara és) un moviment ciutadà format per la manifestació del 15 de Maig de 2011, on de manera espontània algunes persones van acampar en la Porta del Sol a Madrid i a través de protestes pacífiques es van incorporar nombrosos grups de persones que volien reivindicar els seus drets amb la intenció de canviar per arribar a millorar, el sistema democràtic.  Aquestes protestes es van expandir per la resta d’Espanya . Alguns ho van anomenar “estat de politització de la ciutadania” on es va passar del conformisme al voler lluitar mitjançant la participació social. A causa d’aquest moviment, molts altres van agafar empeny per sorgir amb la seva influencia.

En aquest documental podem veure l’anàlisi del moviment a través de sis persones que es reuneixen un any després de l’acampada. Es plantegen diferents interrogants respecte a que ha passat després, com per exemple: quina marca ha deixat?

Aquest documental reflexa i fa reflexionar respecte la importància del grup com a eina o com a recurs. Una participació més nombrosa va fer eco per tots els mitjans i la noticia va sortir més lluny d’Espanya. I quan parlem de participació no ens referim a que ha de ser un grup homogeni, i precisament aquesta era la bellesa d’aquest moviment. Podíem trobar diferents edats, gèneres, estils, cultures, etc. Potser no tothom volia exactament el mateix, però tenien una cosa en comú, la necessitat de canvis.

Cal destacar que en tot moment va ser un moviment pacífic, organitzat per assemblees, on el que buscaven era promoure una democràcia més participativa i allunyar-se (entre altres objectius) del bipartidisme. Aquesta força va aconseguir que comencessin a formar-se nous partits polítics “del pueblo y para el pueblo” com per exemple Podemos.

portada-abc-octubre_ediima20130515_0150_1

Però, si era un moviment pacífic, perquè els medis no mostraven el mateix? Una vegada més podem veure la influencia de la manipulació de masses que es la televisió, internet, o els periòdics (entre altres). Moltes persones van deixar veure la seva por, rebuig o indiferència a aquets grups i la majoria de vegades no estaven ni tan sols ben informats. Aquí vull compartir un recull de portades que volen influir als seus lectors negativament contra el 15M.

Hemeroteca: Portadas contra el 15 M

Un dels debats que vam realitzar a l’aula van ser com ens poden arribar a afectar aquests comportaments dels medis de comunicació com a educadors. Una de les definicions, entre moltes,  de que és un educador/a social va ser: “un garant de drets”. Això vol dir que a la nostre figura professional hem de lluitar per la igualtat de drets, per la força del grup, per la importància de la participació com a eina indispensable del canvi, ja que per que serveixen els drets si no sabem quins són. Perquè hi ha uns factors per participar, i aquests són: voler participar, saber participar, i poder participar. En aquest fet l’educador/a por ser necessari per realitzar el fluix de la informació, per donar motius per participar i per ensenyar els diferents itineraris participatius (protagonista, implicada, col·laboradora, assistent), ja que tots aquests rols son necessaris per poder lluitar, i personalment penso que una de les funcions que tenim com a repte és “netejar” la imatge que a vegades queda de las manifestacions participatives, que fan que moltes persones no es mobilitzin, per aconseguir una força de grup molt més potent.

Vull finalitzar l’entrada compartint el documental ja que em va agradar molt i el trobo molt recomanable per entendre quins motius tenim per participar i sobretot quins son els beneficis a llarg termini, tot i que queda molt per lluitar.

Documental: El despertar de las plazas

“Cuando estás rodeado de personas que comparten un compromiso apasionado en torno a un propósito común, todo es posible.” Howard Schultz.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s