“Som eines per ajudar-vos a reprendre el poder”

Portem un recorregut de tres sessions de conferències de diferents àmbits de l’Educació social. La quarta i ultima va ser realitzada per en Xavier Franc, director del Centre Cívic del Coll, però al llarg de la seva vida professional ha realitzat moltes tasques com a Educador Social.

Com a diferencia de les últimes xerrades, aquesta podríem dir que va ser la més teòrica de les quatre, però a la vegada ens va aportar conceptes i visions molt interessants i que podem tenir en compte en el nostre futur. També van aparèixer alguns reptes que podríem treballar i/o comentar el alguna sessió.

Xavier va fer una introducció explicant quin havia sigut el seu recorregut  com educador. I ell va començar aquesta tractora inclús abans de tenir una titulació, cosa que porta a preguntar-me “Que és ser un educador social?” Normalment tendim a associar-ho a les persones que han finalitzat la carrera o algun grau relacionat, però la veritat és que en part, tots podem ser educadors i educands. Aquí podríem entrar en debat de si és més important la teoria o la vocació, i segurament trobaríem molts punts de vista diferents. El Xavier després d’anys com a Educador va decidir treure’s la carrera per augmentar els seus continguts teòrics, creació de projectes, etc, tot i que ja tenia molts recursos com a educador.

Com ja ens havíem adonat des de els primers dies de la carrera, “hi ha tantes definicions d’Educació Social com mirades possibles”. Però el senyor Franc va parlar del paper d’aquest educador/a. Parla del repte necessari de que els educadors sortim al carrer, a passejar, a observar, a conèixer les diferents realitats i situacions en comptes de esperar a que ens arribi la informació a la nostre oficina. Hem de fer autocrítica, i tot i que a vegades a causa de les escasses polítiques socials actuals estem més limitats, trobar els recursos necessaris per trobar diferents camins, i a vegades ens podem adonar apropant-nos una mica més a les persones que ho necessiten. La frase que encapçala aquest blog va ser citada per ell en la conferència, i crec que defineix molt bé quin es un dels papers més important de l’Educació Social: “Sou vosaltres els protagonistes del canvi, nosaltres som eines per ajudar-vos a reprendre el poder”.

La Educació Ambiental. Una de les parts que em van sorprendre més de la conferència, potser pel compromís que jo crec que hauríem de tenir tots amb la natura o potser perquè mai havia escoltat un Educador parlar d’aquest àmbit. Estarem d’acord en la importància del medi ambient i de la problemàtica existent i innegable de la contaminació que tenim actualment. La terra ens parla i ens fa veure que cada vegada esta més indefensa i esgotada. Per aquest motiu és molt important informar a la població mundial d’aquest fets, i els Educadors/es Socials són primordials per canviar la dinàmica de les coses i els mals hàbits de la població, ja que el nostre vincle amb les persones que tenim davant no només és per influir en el seu popi camí, sinó que també ens pot servir per “canviar” la seva manera de relacionar-se amb la resta del mon.

Després d’aquests conceptes que he presentat, puc parlar del repte principal que volia parlar aquesta conferència: “Pot arribar a ser la cultura un element de mobilització social?” Xavier Franc ens volia demostrar que si. A través de la cultura pots conèixer i treballar amb moltes persones. És poden realitzar tallers culturals, teatre social, activitats de carrer, totes aquestes persones que intercanvien histories, maneres de fer, i pensaments, sempre des de el respecte i la curiositat d’aprendre dels altres. En moments com aquests cal destacar la importància de treballar en equip, per proporcionar a les persones amb les que treballem.

També vam poder seguir amb el tema que estem parlant en les nostres classes, la Participació. Parlant de que “la resposta popular sempre és necessària”.  Xavier vota per un Centre cívic participatiu, on també pugui haver la cabuda de Associacions de lleure i participació social.

La conferència és va finalitzar amb el repte primordial de continuar lluitant, els professionals del món social hem de cooperar per demanar unes polítiques socials tant necessàries com inexistents a causa de tantes retallades. S’han de mantenir els projectes que esta demostrat que funcionen però també s’han de crear de nous.

“Hem de reclamar que no tingui més importància pels ajuntaments els projectes més econòmics que els projectes de veritable qualitat”.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s