Canviem la nostra mirada

Tothom a la paret” Així vam començar la tercera conferencia del passat tres de novembre. Va ser una xerrada molt fluida, on els conferenciants tractaven d’explicar-nos la “teoria” a base de dinàmiques grupals.

Van venir des del centre Cruïlla situat a la part alta de cuitat meridiana. El Mariano i el Juanfran són dos educadors Socials del centre, i involucrats en la construcció d’un projecte educatiu que porten a terme al centre. Tenen diferents espais de treball: Centre Obert, Centre de Joves, U.E.C (Unitat d’Escolarització Compartida) i altres espais amb unes diversitats de persones i situacions absoluta.

Parlaven de 14 idees on volien mostrar diferents punts que a ells, personalment els hi van servir i serveixen per treballar en el seu dia a dia amb aquests nens/nenes i joves. També van ser molt importants les preguntes o dubtes que se’ns anaven ocurrent i a partir d’aquí explicar noves idees.

Van començant parlant de perquè és tan difícil treballar amb aquests joves. Parlaven de consignes. Amb això es referien a que si els joves tenen estímuls negatius, que tendeixen a la desmotivació, frustració i altres semblants, és molt difícil fer veure que tenen més opcions, més recursos i sobretot diferents camins, que no per haver nascut en X barri determinat tenen la seva vida escrita. Passaria el mateix a l’hora dels prejudicis, si són definits des de la seva infància, es molt difícil canviar-los. Realment mai havia parat a pensar detingudament en aquest aspecte, tot i que és essencial en com treballar amb ells. És evident que com a educadors no podem parlar amb una persona fixant-nos exclusivament en l’actualitat, ja que el passat de tots te molt a dir. “Com podem motivar a una noia perquè estudiï i trobi el treball de la seva vida, si des de que va arribar al mon el que l’han mostrat ha sigut que les dones han d’estar a casa?” Aquest exemple que va posar sobre la taula en Mariano podria explicar perfectament a que es referien.

Personalment penso que per ser un “bon/a educador/a” has de veure a la persona i no la seva “problemàtica” ,ja que si només ens fixem en les carències ens serà molt difícil arribar a veure les capacitats. Hi ha una frase de Lupe García que m’agrada molt i parla d’això: Yo no puedo cambiar la realidad de Noelia, pero si puedo cambiar mi mirada hacia ella y, a través de mi relación con ella, mostrarle otras formes de relacionarse con el mundo” . Aquesta frase la va citar parlant de Noelia, una jove en una situació molt complexa. En el projecte eductiu de Cruïlla es basen en això, tracten de buscar les habilitats dels joves per donar-lis motivació. També volen tractar les emocions. Molts joves arriben als centres amb sentiments molts forts, com per exemple la ràbia. Com a educadors ells els hi volen mostrar que tothom tenim aquestes emocions al llarg de la nostre vida, però em de treballar com mostrar-les al món. Fer veure que la ràbia no només s’extreu amb violència, tot i que afirmaven que “les consignes no podien extreure-les sense l’ajuda de les emocions”. Els educadors intenten parlar el seu idioma, i amb això vull dir que a vegades els educadors ens hem d’adaptar a les maneres de parlar de l’altre, i així cada vegada establir un vincle més fort.

Un tema que em va semblar molt curiós va ser el fet de que els educadors vivien les seves vides privades en els mateixos àmbits que la vida laboral, es a dir, van posar l’exemple de que els joves i les famílies tenien els seus números particulars, o que se’ls trobaven fent la compra. Ella ho veiem com una cosa molt positiva ja que era una forma més d’estar vinculat amb ells/es, on coneixien els contextos, situacions i rutines d’aquests joves. Estic d’acord en que en aquest sentit pot ser molt positiu ja que d’aquesta forma sempre estan connectats. Però això mateix també ho veig com un aspecte negatiu a la vegada, va ser la part que no ens van explicar, però la meva opinió és que a vegades quan superem la línia de lo professional correm el risc de no veure les coses amb claredat, i no només això, si no que també com educadors/es també som persones, persones que necessitem desconnectar, reflexionar, etc. I penso que potser pot guanyar la part positiva envers de la negativa, però que també pot desencadenar moltes dificultats en la vida privada del educador/a.

Un aspecte que va sorgir a partir d’una pregunta d’una companya em va fer reflexionar la resta del dia. “Si les idees estan tan adaptades a les necessitats dels joves, com a educador com pots exigir la teva autoritat?” Moltes vegades hem de determinar fins a quin punt “exercim el poder” sempre parlant de poder en el sentit educatiu, sense l’abús. La seva resposta va ser: Autoritat moral. Ens ho van explicar amb les mans. Van fer el símil de que la mà esquerra actua incondicionalment amb els joves, i la mà dreta actua d’una manera més contundent o normativa. “Es necessària la mà esquerra per determinar la mà dreta”. És a dir, no volen una autoritat “perquè si” sinó que treballen explicant el perquè de les seves actuacions, el perquè de les seves normes, fent que ells/es entenguin que han de respondre a determinades normes, intentant que l’educador/a no ho hagi d’imposar. Em va semblar una manera molt bona de fer partícips als joves del seu mateix pla educatiu, i que entenguin de perquè les coses es fan d’una manera i no d’una altre.

Per finalitzar la conferencia van introduir el que ells anomenen el Triangle Màgic. Un triangle en el qual els seus tres extrems eren: la participació, el protagonisme dels joves, i la motivació. Creien que era la clau de l’èxit amb el treball amb joves, la qual cosa, que estic molt d’acord ja que jo he treballat amb joves, i en el moment que els fas partícips d’un projecte, ells poc a poc agafen el protagonisme que necessiten per tenir una motivació intrínseca que provoca que vulguin continuar els seus camins, independentment del “destí” que els hi havia tocat per néixer en aquest barri.

Va ser una conferencia molt interessant i em vaig quedar amb ganes de conèixer una miqueta més del seu projecte educatiu i poder veure’l a la practica, ja que l’educació d’avui, és el futur de l’endemà.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s