Je participe, tu participes, il participe, nous participons, vous participez, ils profitent

“És un procés d’organització d’un grup de persones que les quals comparteixen idees i/o opinions amb diverses necessitats tot i les seves diferencies. Els seus objectius es basen en la planificació, cooperació, respecte, comunicació i compromís per tal d’aconseguir uns resultats que puguin arribar a canviar aspectes de la societat per poder avançar tot i els obstacles que intervinguin.”

Aquesta va ser la definició que el meu grup i jo vam construir a partir de la dinàmica proposada per l’Antonio. Tractava que, després de fullejar un munt de papers amb diferents paraules clau, escollíssim alguns per fer la definició. De que definició estem parlant? Si algunes de les paraules clau són: treball en xarxa, creativitat, valors, organització, canvis, desigualtats, objectius comuns… A que ens estem referint?

La principal paraula clau de la qual es va formar la sessió va ser la Participació.

Va ser bastant fàcil arribar a un consens de quines paraules era les que volíem escollir per formar aquesta frase, però va haver una que tot i que al final es va afegir, no tots els membres estaven d’acord. Aquesta paraula va ser Compromís. Tot i que per mi s’havia d’afegir si o si la visió d’alguns era diferent, i vam estar debatent de “perquè si” o “perquè no”. Personalment penso que el compromís és essencial en la participació ciutadana ja que quan les persones estem implicades donem tot el que podem amb tota la possible intensitat, però si en aquell moviment, per dir-ho d’alguna manera, estàs d’acord però no dones la teva aportació i ganes de continuar, si una persona deixa de fer-ho no passa res, si ho deixessin de fer tots, aquella mobilització no tindria cap sentit.

Vam posar l’exemple de una vaga estudiantil: si deixes d’anar a classe per anar a la manifestació t’estàs comprometent, estàs participant, i estàs fent que d’alguna manera sigui un gra de sorra més. Per una altre banda, si deixes d’anar a classe per no anar a la manifestació, en la meva opinió ni es participar, ni es compromís, sinó que es “un dia de festa”.

Una vegada tots els grups de treball van aportar les seves diferents i a la vegada interesantíssimes definicions vam poder parlar de com ho definia amb diferents paraules saltejades la bibliotecària, filòloga i lexicògrafa espanyola, Maria Moliner: comunicar, informar, notificar, col·laborar, contribuir, cooperar, associar, cabre, compartir… Amb totes aquestes paraules estic d’acord.

El que també vaig trobar molt interessant va ser l’escala de participació creada per Sherry Arnstein per avaluar els diferents graus de participació ciutadana, tot i que també s’ha aplicat a la participació de persones en empreses, organitzacions i altres camps. Tracta de diferenciar el compromís ciutadà a traves de 3 graus subdividits en 8 nivells.

A vegades no ens adonem de la importància de la participació social o ciutadana però des del més punt de vista hauria de ser més visible, però visible la part realista, perquè la  majoria de vegades que surt aquest tema als medis ha sigut per informar de lesions, baralles, agressions i gent violenta, no m’agrada saber que molts pares/mares que veuen les noticies prohibeixen la participació als seus fills per por a que surtin perjudicats en comptes de estimular als seus fills perquè lluitin pels seus drets. La participació es la eina més important que tenim per transformar la societat que cada vegada te menys en compte a la plebs, que “rescantan bancos y no personas” com va dir Javier Paniagua al festival de blogs de 2016.

La participació es un procés, i no només un procés que es planifica i es duen a terme els objectius, sinó que també és un procés d’aprenentatge, en el que totes les persones participants amb els diferents rols que puguin adquirir d’aquella participació poden fer una valoració i reflexió des del punt de partida fins al final, que podem aprendre valor d’un moviment, valors com el companyerisme, que cada vegada les escoles ens preparen nomes per l’individualisme.

Com ja sabeu m’agrada començar i acabar, si es possible, amb frases cèlebres que per a mi tenen molt sentit, i que moltes vegades son les meves auto-motivadores per seguir endavant. Avui finalitzo amb una frase de l’antropologa Margaret Mead.

“Nunca dudes que un pequeño grupo de ciudadanos pensantes y comprometidos pueden cambiar el mundo. De hecho, son los únicos que lo han logrado”

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s