Nosaltres garantim drets o repartim la misèria?

Nosaltres garantim drets o repartim la misèria?

Entenc que és un titular que crida molt l’atenció. Aquesta mateixa frase va ser citada durant el debat de l’última sessió en què ens van preguntar “Que és l’Educació Social?”.

Personalment la meva resposta va ser: “Procés d’acompanyament integral i holístic a una persona amb necessitats de diferents caràcters, ja sigui econòmic, familiar, social, físic o psíquic en el qual la missió és donar-li una autonomia per desenvolupar-se en la societat la qual dictamina que és i que no és el correcte “. Va ser mes o menys una resposta bastant adequada, només que després d’escoltar als meus companys em vaig adonar que sempre se m’oblida la part de la prevenció. Òbviament sé que és una part molt necessària, però sempre tendeixo a fixar-me més en un cop han succeït els fets que no intentarem evitar-los. Encara que aquesta és una tasca que ha d’estar establerta des de molts punts de la societat per fer un bon treball de prevenció. En resum crec que la pròxima vegada que em facin aquesta pregunta no oblidaré aquesta part.

Tornant al tema del debat, van sortir interrogants molt interessants, com per exemple si l’Educació Social era un dret, si a la resta del món ho era (ja que també vam estar parlant de com es deia aquesta professió al voltant del món). Una companya va fer una qüestió de la qual estic molt d’acord i de vegades no li donem importància, és la següent: “Realment existeix el Risc Social?” Amb aquesta pregunta es volia referir a que avui en dia estem tots exposats a caure en aquesta situació de “risc social”, ja que per la pèrdua de la feina, per ser d’un altre país, per ser dona, o per molts diferents factors podem estar una dia fora del perill de vulnerabilitat i l’endemà dins.

També vam poder observar que hi ha centes definicions de l’Educació Social i que fins i tot la definició d’ASEDES (Associació Estatal d’Educadors/es Socials) és diferent de la que ens aporta AIEJI (Associació Internacional d’Educadors/es Socials). El que personalment em va cridar l’atenció com a diferència entre ambdues va ser la paraula “dret”. Per a la definició de l’Estat si que era considerada un dret (encara que després a Espanya no s’exerceixi com a tal) i en la Internacional no era definida com a tal. Això demostra que encara el camp de l’Educació Social té molt camí per davant.

Però en realitat no vam començar la classe amb el debat, encara que és el primer que he explicat perquè es pogués entendre el títol. Realment vam començar amb una dinàmica per oxigenar abans d’incidir en el temari. La dinàmica tractava de tres moviments que es podien fer a l’atzar, però en parelles no es podia fer el mateix dels tres alhora, i si era així s’afegia un quart moviment. Va ser divertit ja que amb el fàcil que sembla, al final ens copiàvem per efecte, quan això era precisament el que s’havia d’evitar fer. La vaig trobar una dinàmica bona que puc afegir al meu “petit bagul”, que com a monitora de lleure segur que la puc utilitzar.

L’última part de la sessió, ja que van ser quatre hores i vam poder aprofitar-les bastant bé, va ser sobre un text de Zygmunt Bauman anomenat “Els reptes de l’educació en l’edat moderna líquida”. Jo ja havia tractat amb algunes pinzellades aquest autor, però mai havia llegit aquest llibre. El text ens aportava la idea d’una societat capitalista i transformada en un quelcom irracional on tot l’adaptem per estalviar-nos el temps, ja que és el més valuós actualment, i de com l’Educació actual s’ha transformat en un producte. Vam estar debatent sobre les idees principals, els reptes de l’Educació Social i dels apartats en què no estàvem d’acord. En la meva opinió, la seva manera de pensar semblava molt exagerada i crec que no es pot aplicar a tots els àmbits, localitzacions o persones, encara que en certa manera estic d’acord en el que diu.

El text, em va recordar a un capítol de Salvados a la Sexta de 2012 que em va agradar molt i que aquí deixo perquè pugueu reflexionar com ho vaig fer jo, després de veure-ho. Parla un escriptor, humanista i economista anomenat Jose Luis Sanpedro, que lamentablement va morir un any després d’aquesta entrevista.

Finalitzo l’entrada amb una frase que apareix en aquesta entrevista i fa reflexionar:

“En mi hambre mando yo”

El Poder del Miedo José Luis Sanpedro 2012

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s