“homo homini lupus”

Que és per a mi l’Educació?

Una pregunta que d’entrada sembla molt simple en realitat té més complexitat del que sembla. Així vam començar la sessió el passat dia 27 de Septembre. La meva reflexió és que l’educació és la transmissió de valors, pautes o aprenentatges segons la cultura i la societat actual que ens arriben des dels diferents nuclis de la persona, com ara família i amistats, institucions educatives, societat, etc.

Després de pensar individualment que era per a cadascun de nosaltres l’educació, ho vam consensuar en un petit grup de sis persones per després debatre-ho al grup classe. Al final vam acabar debatent sobre molts termes, com ara si la tasca d’educar havia de ser només des de l’àmbit familiar. La meva opinió és tot el contrari ja que des del meu punt de vista qualsevol situació i qualsevol àmbit ens poden traspassar valors i aprenentatges que els podem dur a terme en un futur.

També es va parlar de com la societat emet els valors que creuen que són els normals. Mai m’ha agradat la paraula normal. Que és el normal? Qui ho decideix? I el que és pitjor, qui decideix que el que no és “normal” ha de ser modificat per viure en societat? Totes aquestes preguntes que es van anar parlant en el debat a mi em van fer plantejar-me alguna cosa. Un “interrogant” de l’Educació Social que no em va agradar plantejar-me.

Els Educadors/Integradors Socials tenim com a funció acompanyar i transmetre uns coneixements perquè les persones puguin moure’s en la societat? O realment obliguem a les persones que estan fora del “normal” a prendre aquesta posició ben vista dins de la societat per crear persones subordinades? Estem garantint uns drets o veritablement potenciem una societat de control on cal tenir a tothom sota uns límits? Realment jo mateixa em preocupava de les preguntes que es formulaven en el meu cap, i realment a dia d’avui no tinc una resposta clara.

És evident que la funció de l’Educador Social és imprescindible tant com per prevenir com per actuar un cop han estat els fets. I crec que som molt necessaris per acompanyar a moltes persones que per diversos motius es troben en situació de desigualtat o exclusió, i això ho tinc realment assumit. Però el que vull dir és que m’he adonat que jo no vull ser una educadora que imposi valors. Vull ser una educadora que potenciï valors positius sense necessitat d’adoctrinar.

Jo no vull parlar de persones normals o anormals. No vull parlar de discapacitats. No vull parlar de “titelles del sistema“. Vull parlar de persones lliures i sense prejudicis, vull parlar de persones amb dificultats per a algunes coses però capacitats per fer moltes altres, vull parlar de persones que siguin capaces de tenir un punt de vista crític i justificable.

I a dia d’avui puc dir que aquesta assignatura segueix causant-me molts dubtes i curiositats. I també puc dir, que no sé que classe d’Educadora seré en un futur, però el que tinc clar és que classe d’Educadora NO vull ser.

“homo homini lupus” (L’home es un llop per l’home). Plauto (250-184 a. de C.).

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s